Donazione

circummoeniens


adjective present participle II class

See the translation of this word



MASCULINE
SINGULAR
Nom.
circummoeniens
Gen.
circummoenientis
Dat.
circummoenienti
Acc.
circummoenientem
Abl.
circummoeniens
Voc.
circummoenienti
PLURAL
Nom.
circummoenientes
Gen.
circummoenientium
Dat.
circummoenientibus
Acc.
circummoenientes
Abl.
circummoenientes
Voc.
circummoenientibus
FEMININE
SINGULAR
Nom.
circummoeniens
Gen.
circummoenientis
Dat.
circummoenienti
Acc.
circummoenientem
Abl.
circummoeniens
Voc.
circummoenienti
PLURAL
Nom.
circummoenientes
Gen.
circummoenientium
Dat.
circummoenientibus
Acc.
circummoenientes
Abl.
circummoenientes
Voc.
circummoenientibus
NEUTER
SINGULAR
Nom.
circummoeniens
Gen.
circummoenientis
Dat.
circummoenienti
Acc.
circummoeniens
Abl.
circummoeniens
Voc.
circummoenienti
PLURAL
Nom.
circummoenientia
Gen.
circummoenientium
Dat.
circummoenientibus
Acc.
circummoenientia
Abl.
circummoenientia
Voc.
circummoenientibus

‹ circummittor
circummoenio ›

Browse the dictionary

A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z
circummissus adj. perf. part. I cl.
circummissus adj. perf. inf.
circummittens adj. pres. part. II cl.
circummitto tr. v. III conjug.
circummittor tr. v. III conjug.
circummoeniens adj. pres. part. II cl.
circummoenio tr. v. IV conjug.
circummoenĭor tr. v. IV conjug.
circummoenitūrūs adj. fut. part.
circummoenitus adj. perf. part. I cl.
circummoenitus adj. perf. inf.
circummūgiens adj. pres. part. II cl.
circummūgĭo tr. v. IV conjug.
circummūgĭor tr. v. IV conjug.
circummulcens adj. II cl.
circummūniens adj. pres. part. II cl.
circummūnĭo tr. v. IV conjug.
circummūnĭor tr. v. IV conjug.
circummūnītĭo fem. noun III decl.
circummunitūrūs adj. fut. part.
{{ID:CIRCUMMOENIENS100}}
---CACHE---
Our sites
En français
In english
In Deutsch
En español
Em portugues
По русски
Στα ελληνικά
Ën piemontèis